La noia que mira la mar

20,00 €

Aquesta és una novel·la dins la novel·la. La novel·la la protagonitza en Joan Guasch, un personatge que no perd mai l’oportunitat de perdre oportunitats. Doncs, en Guasch, tocat pel llamp creatiu i inspirat per una companya de feina —de qui pretén preservar l’anonimat— ha escrit una novel·la i ens explica les seves tribulacions quan intenta publicar-la i la solució de compromís que hi troba. A més a més, ens fa avinent com ha arribat en el punt en què es troba i la lluita titànica que, potser a deshora, entén que ha de lliurar per refer el seu món emotiu més proper: els seus dos fills i la seva exdona.

La meva existència la puc resumir per la concatenació de fracassos que diligentment puc enumerar amb una fidelitat cronològica absoluta. “...de vegades se’m regira el cervell i no em conec quan em veig reflectit al mirall, perquè aleshores hi veig algú molt superb, venjatiu, ambiciós, amb més pecats al cap que pensaments per explicar-los, amb escassa fantasia per donar- los forma de definitiva vilesa i escàs temps per portar-los a execució, em fa mandra tot. 

Un antiheroi, amb les seves febleses —ple de febleses— però que li sabrem perdonar i que esdevindran entranyables a mesura que el coneixerem.

 

L'autor:

Rafel Mollar va néixer a Betxí (Plana Baixa) el gener de 1958. El 1988 van arribar ell i l’Ale, la seva esposa, a Arenys de Mar i aquí van arrelar. És químic per la Universitat de València i es dedicà a l’ensenyament de Física i Química fins que les forces i la deriva de l’ensenyament secundari —sempre en descens i sense aturador— li van fer dir prou. Malgrat això, mai no s’ha desvinculat del món de la Ciència i ara el podeu escoltar fent alguna conferència divulgativa de la Història de la Ciència arreu.

Paral·lelament a la seva vocació professional també és un apassionat a la pràctica de l’esport i, de tant en tant, escriu i publica algun llibre de narrativa o que combina ficció amb crònica a vessar de tints autobiogràfics. En narrativa li trobareu dues novel·les: Beta Pi, en paral·lel (Edicions Tres i Quatre, 2015) i Anacolut, mirar enrere veure-hi de nou (Llibres del Setciències, 2018).

En l’aspecte esportiu va completar 50 maratons arreu del món i amb aital fita va escriure 50 maratons! i ara... què em contes? (Llibres del Setciències, 2020). Un llibre que aplega la crònica de les curses amb relats tipus conte passats de rosca i esbojarrats i, a més, molta vivència personal que s’escapa, gairebé sense voler, quan deixes l’ego a lloure amb aquest girar el cap i fer una ullada enrere.