Assaig basat en l’obra de recopilació duta a terme per Fèlix Cucurull.
Autor: Toni Strubell i Trueta
Primera edició: Gener de 2000
ISBN: 84-923750-9-4
Cada nació emergent, en lluita per la seva independència, té els seus líders emancipadors. Són les primeres consciències abocades a la idea de l’alliberament i la sobirania. Els irlandesos tenen a Parnell i Connolly. Els cubans a Martí. I els catalans? Quina referència tenim els catalans? Únicament el conservador Prat de la Riba?...
L’autor d’aquest llibre, aprofundint en les idees de Fèlix Cucurull, sosté que Josep Roca i Ferreras és el primer i més important teòric de l’alliberament nacional català. No sols serà el primer a parlar al Principat de «nacionalisme català» i de «Països Catalans», fet ja prou destacable, sinó que cal veure’l com un precursor precoç d’aquell corrent de pensament que considerava impensable una Catalunya nacionalment lliure, però socialment esclava. Roca és el primer a preconitzar la creació d’una República Catalana independent al servei de les classes populars catalanes, idea que anys després faran seva homes com Domènec Martí i Julià, Francesc Macià i Lluís Companys. Efectivament, en Roca cal trobar el més important exponent del catalanisme republicà i federalista —d’inclinacions socialistes i anarquistes— que tant de pes havia de tenir en el segle XX. Igualment Roca va ser el primer a avisar del perill que significava que sorgissin corrents com el lerrouxisme si el catalanisme no se situava ben bé a l’esquerra.
Per què no li és reconegut aquest mèrit a Roca? El cert és que una visió del catalanisme com a producte de la dreta ha interessat tant als conser vadors com a certa historiografia espanyolista. Aquest llibre desmenteix rotundament aquest tòpic, però també d’altres tòpics com ara el del «deute» del catalanisme polític amb Aribau, l’existència d’un sol corrent catalanista —culturalista, de dretes i missa diària—, o la interessada adscripció del «miracle català» a una burgesia que, com altres tòpics, Roca sempre contradirà, amb resultats i matisos sovint sorprenents.
Aquest és un llibre que ens forneix amb una nova imatge del primer catalanisme polític. És un catalanisme obertament «separatista», obrerista, republicà, anticlerical, antisucursalista i antiburgès, i per tant clarament confrontat amb el de Collell, Prat i Cambó. Penetra de ple en la visió del qui amb raó es pot considerar el fundador del nacionalisme català modern i progressista.
Afegeix un nou comentari